Aquests dies s’ha estrenat a Catalunya la darrera obra dirigida per David Yates, Fantastic Beasts and Where to Find Them (Bèsties fantàstiques i on trobar-les). Més enllà de l’entramat principal (i sense voler fer més spoilers dels necessaris) s’hi amaga una lluita entre dos col·lectius. El primer són els mags de la ciutat, és cert que són diferents de la resta de ciutadans però no tenen malícia i reivindiquen la seva manera d’entendre el món. El segon és un col·lectiu de ciutadans que detesta els mags i destina tots els seus recursos a eliminar-los.
El lema que mou aquests segons és revelador “We need a second Salem” (En referència als coneguts judicis de bruixes a Salem). A aquests no els importa el judici ni tan sols la justícia. No pretenen entendre allò que els fa diferents. No busquen punts de trobada ni acords. Només busquen imposar el seu criteri, marcar perfil, escenificar per deixar clar qui té el poder. No us vull dir qui acaba guanyant, només establir un paral·lelisme sobre què ens toca viure aquests dies.
És sabut per tots que a Catalunya vivim un procés d’alliberament nacional. Els darrers anys hem construït un relat propi capaç d’il·lusionar bona part de la població, hem estat capaços de buscar alternatives per a celebrar consultes que no es podien celebrar i tenim una majoria parlamentària disposada a seguir caminant. La manera en la qual l’Estat espanyol s’ho ha anat mirant ha variat amb el pas dels anys. Primer indiferència, més tard mirades de reüll i finalment amenaces, una actitud francament infantil. En tot cas, ara hem entrat a la darrera etapa la que podríem anomenar El segon Salem. L’Estat ha renunciat a entendre el que passava a Catalunya, ens han mirat sempre amb la mirada d’aquell qui no entén ni ho pretén i ara impotents, amb la sensació de què no ho poden parar opten pel judici polític com a recurs per a espantar el rival.
Aquests dies que ara vindran veurem com PP, PSOE (qui sap si fins i tot el PSC) i C’s votaran a favor del suplicatori a Franacesc Homs, com Carme Forcadell és citada a declarar i com es resolen les imputacions d’Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i de tants altres càrrecs electes que han fet el que els votants els demanàvem. Comença l’etapa final on veurem que la política espanyola, com els protagonistes de la pel·lícula de David Yates, no vol entendre, ni escoltar ni comprendre, ja que només té com a objectiu acabar amb els diferents.